IMMIGRACIÓ I TÒPICS

Dades sobre les sol·licituds per accedir als habitatges de protecció oficial de la darrera promoció pública a Terrassa: de les 423 sol·licituds admeses 389 (91,96%) ho eren de ciutadans/es de nacionalitat espanyola, i 34 (8,04%) de ciutadans/es estrangers; desprès del sorteig davant notari i públic: el 93% dels habitatges es van adjudicar a ciutadans/es de nacionalitat espanyola (81% nascuts a Terrassa), i el 7% a ciutadans/es estrangers.

Qui no ha escoltat alguna vegada que la majoria d’habitatges públics són pels immigrants?. O que s’emporten la majoria d’ajuts socials?. O que no paguen impostos?. O que col·lapsen la sanitat pública?. Fa alguns dies vaig tenir accés a les dades que donen inici a aquest article. Suposo que algú pot sentir-se sorprès però formen part de la normalitat en totes les adjudicacions d’habitatges de protecció oficial, i hem de recordar que l'Ajuntament de Terrassa és un dels que més habitatges púbics ha construït i adjudicat en els darrers anys.

He cregut convenient contribuir a fer públiques les dades perquè, un cop més, les dades desmenteixen el tòpics que sovint s’utilitzen sobre el fenomen de la immigració sense cap rigor. Desmenteixen les llegendes urbanes que corren de boca en boca sense el més mínim interès per esbrinar la seva veracitat. La propagació d’aquestes llegendes urbanes ens ha de preocupar perquè afecten la nostra convivència social, alimentant pors i impulsant i consolidant visions simplistes de la realitat. A més, l’extensió d’aquestes llegendes urbanes contribueixen a desviar l’atenció de sectors socials sobre els veritables problemes relacionats amb la qualitat i l’accés als serveis públics.

Una altra de les llegendes urbanes, entre moltes altres, és que els immigrants col·lapsen la sanitat pública i els serveis d’urgències. El senyor Arias Cañete (dirigent del PP i exministre) va realitzar unes memorables declaracions en que feia referència al tema posant com exemple l’allau d’equatorianes que visiten el nostre país per fer-se mamografies, que aconsegueixen en 15 dies. Quan aquestes llegendes urbanes són utilitzades i alimentades des de l’àmbit polític es transformen en una potent eina electoral per recaptar el vot de la por al futur, i al que és diferent.

A les poques hores de les declaracions es van publicar en diversos mitjans de comunicació dades oficials sobre la utilització del sistema sanitari per part dels autòctons i dels immigrants. Les dades del Ministeri de Sanitat i de la Seguretat Social conclouen que els immigrants representen un 5% dels pacients del nostre sistema sanitari mentre que suposen més del 10% de la població. O sigui que utilitzen menys que els autòctons els serveis sanitaris. Les dades tornen a desmuntar les llegendes urbanes i a posar en evidència a aquells que volem manipular a la ciutadania per aconseguir vots sense cap mena d’escrúpols.

No resoldrem els problemes de convivència, que hi son, ni millorarem els serveis públics, per a tothom, assenyalant i culpabilitzant a determinats grups socials de tots els nostres mals. No es tracta de minimitzar els problemes, sinó de posar cada cosa en el seu lloc, cercar els seus orígens i donar-los solucions. En cap moment podem deixar de ser conscients de que quan parlem d’immigrants estem parlant de persones. És evident que els nostres serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, i accés a l’habitatge), tot i que han millorat en els darrers anys, encara han de créixer substancialment tant en quantitat com en qualitat per tal d’igualar-nos a la mitjana europea en despesa social. No podem admetre un superàvit del 2,5% sobre el PIB mentre existeix un gran dèficit en polítiques socials.

Paco Morales,

Assessor del Grup Municipal d'ICV-EUiA

LES POLÍTIQUES DE GÈNERE DE TERRASSA PUNT DE REFERÈNCIA A ESPANYA.

Les polítiques de gènere que estem desenvolupant a Terrassa són punt de referència a Catalunya i a Espanya. Prova d’això és que la nostra companya Fabiola Gil, Regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa, va ser convidada a presentar una ponència, el passat 23 de gener, en l’acte oficial de presentació de la Carta Europea per a la Igualtat entre dones i homes que es celebrà a Madrid organitzat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). La presentació que es dirigia a tots els municipis de l’Estat és fruit de l’edició i posada en marxa de la “Carta” pel Consell de Municipis i Regions d’Europa. Podeu accedir al contingut de La Carta a partir d’aquest enllaç: http://www.ccre.org/docs/charte_egalite_es.doc . Terrassa es va adherir i va ratificar el contingut de la Carta al 2006, per acord del Ple de l’Ajuntament. D’altra banda, la nostra ciutat ja va ser escollida com a ciutat exemple en l’aplicació dels diferents articles que la Carta durant la darrera trobada del Consell de Municipis i Regions Europeu (CMRE) celebrada a Kuopio (Finlàndia). En concret es va presentar en una sessió de treball dos exemples de bones practiques de la Regidoria: sobre la formació que recull l’article 13 (l’Escola en perspectiva de gènere), i sobre l’acció popular en els processos de maltractament que dóna compliment a l’article 22 de la Carta.

La Carta reconeix que els ens locals són les esferes de govern més properes a la ciutadania i per tant, representen els nivells d’intervenció més adients per combatre la persistència i reproducció de les desigualtats entre dones i homes amb l’objectiu d’aconseguir una societat veritablement igualitària. Per aquest motiu, la Carta convida els governs locals a utilitzar les seves facultats a favor d’una plena igualtat entre totes les persones. Adherir-se a la Carta suposa redactar un Pla d’Acció per a la Igualtat dins d’un període de dos anys, que fixarà les prioritats, les accions i els recursos necessaris per a la seva realització. Quan es disposi d’aquest Pla d’Acció, aquests s’haurà de revisar tot assegurant que s'inclouen tots els temes que la Carta desenvolupa en els seus 30 articles com és en el cas de la nostra localitat. Igualment, compromet a que es contempli l’avaluació de l’aplicació del Pla i l’explicació pública dels quins són els progressos de la seva aplicació.

Precisament la ponència presentada per la Fabiola Gil girava a l’entorn de com Terrassa està aplicant el contingut de “La Carta”. Aquesta implementació ja formava part del pla de mandat de la Regidoria i s’han desenvolupat línies de treball, que responen a diversos articles, que tenen a veure amb que el disseny de la ciutat respongui, també, a les necessitats de les dones, i sobre els subministrament de bens i serveis. La ponència de la Fabiola Gil va ser valorada de forma molt positiva pels assistents a l’acte, i ajuntaments d’arreu de l’estat en van interessar pel procés que s’està seguint a Terrassa demanant més informació i la formalització de contactes.

La Fabiola Gil considera que la Carta reconeix i reforça les polítiques que els ens locals hem portat a terme al llarg d’aquests anys i que per tant , és un document que avala moltes de les nostres iniciatives, projectes i programes. I aquest aval és molt significatiu si tenim en compte que els ens locals continuem sense tenir un marc competencial específic quant a polítiques de gènere. En aquest sentit, l’adhesió a la Carta esdevé un compromís que reforça el nostre treball diari, així com un instrument molt útil quant a l’elaboració de polítiques públiques a favor de la igualtat de dones i homes a les nostres ciutats.