VALORACIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA SOBRE EL DISPOSITIU MUNICIPAL ARRAN DE LES OBRES DE PERLLONGAMENT DELS FGC.

El Grup Municipal d’ICV-EUiA fa una valoració positiva del funcionament des dispositiu extraordinari organitzat per l’Ajuntament de Terrassa arran del tall de trànsit a la Rambla d’Egara per les obres de perllongament dels FGC. Des de que va entrar en funcionament, el passat 9 de gener, aquest dispositiu ha demostrat la seva eficàcia. Una bona campanya informativa sobre el dispositiu i i el comportament cívic de la ciutadania, que en molts casos ha cercat rutes alternatives per travessar la ciutat, han estat els elements pel bon funcionament, donada la importància de la via tallada. D’altra banda també volem destacar que la ubicació als carrers Galileu i Arquímedes d’un carril bus “exclusiu” ha estat un encert que ha beneficiat principalment als usuaris del transport públic ja que en aquests carrers el transport públic es mou de manera més ràpida i eficaç.

D’altres grups municipals segurament fan una lectura diferent del funcionament del dispositiu i per això presenten propostes per millorar-lo, des d’una pretesa defensa d’un model de mobilitat sostenible, encara que les propostes concretes s’allunyen d’ell. Per exemple, és erroni partir de la idea de que cal incrementar la eficàcia del carril-bus als carrers Arquímedes i Galileu: el carril-bus funciona molt bé i és molt eficaç ja que per ell hi passen prop de 500 autobusos (vehicles de molt alta ocupació) cada dia i en cada sentit. Suggerir que la implantació del carril VAO incrementaria l’eficàcia del carril-bus i la velocitat dels vehicles privats és un error dins d’un model de mobilitat sostenible: els vehicles no podrien guanyar en velocitat perquè tindrien que seguir el ritme dels autobusos; i, a més, podria afectar a la seguretat tant dels vehicles com dels peatons (canvis de carril per avançar més ràpid).

CARRIL VAO
Aquesta proposta no té precedents dins del nucli urbà en el nostre entorn. El carril destinat a vehicles d’alta ocupació (VAO) està pensat per les entrades i/o sortides de les ciutats per autopistes o autovies, amb l’objectiu de disminuir el nombre de vehicles que circulen amb 1 ocupant i premiar amb un accés més ràpid en hora punta als vehicles ocupats amb 2 o més passatgers. El Govern de la Generalitat té projectats diversos carrils VAO d’entrada a Barcelona (per exemple a la C-58 des de Ripollet- Cerdanyola fins a Barcelona, que es troba actualment en fase de redacció de projecte). Els carrils VAO requereixen inversió i sistemes de control i senyalització, difícils d’imaginar-se als carrers Arquímedes i Galileu. La proposta de que aquest carril VAO fos controlat per la Policia Municipal seria ineficaç i requeriria molts recursos humans que no es podrien destinar a d’altres tasques.


PERMETRE L’APARCAMENT EN CARRIL BUS PER LES NITS.
Sens dubta permetre l’aparcament per les nits en els carrers d’Arquímedes i Galileu (entre les 22 hores i les 5-6 hores de la matinada) seria una temeritat que afectaria greument el funcionament del carril-bus. Aquesta mesura obligaria a l’Ajuntament a posar en marxa un dispositiu especial (policia municipal i grua municipal) per assegurar que quan s’iniciés el servei del transport públic no hi hagués cap vehicle estacionat que dificultés el trànsit del transport públic. Els potencials clients de bars i restaurants de la zona tenen a la seva disposició diverses possibilitats per estacionar el vehicle per un temps limitat, com per exemple els aparcament subterranis de la Plaça del Progrés, del Raval de Montserrat i del Portal de Sant Roc.

SOBRE EL MICROBÚS.

De la línia 1 només està afectada la parada de la Plaça Didó (de manera temporal). La idea de la incorporació del microbús per determinats desplaçament pel centre de la ciutat i per altres barris és positiva, però sempre que estigui inscrita en una redifinició més àmplia de les línies d’autobús: per acostar-les a la demanda i fer-les més eficients, i per l’impacte que tindrà el Metro de Terrassa sobre les actuals línies.

CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC: MÉS POLÍTICA

Aquest títol podria representar una de les conclusions de la xerrada - col·loqui que va organitzar ICV i Joves d’Esquerra Verda a Terrassa el passat dijous 17 de gener, a la sala d’actes de CCOO, i que va ser presentat pel company Xavi Martínez. Els dos ponents van coincidir a ressaltar que calen més polítiques compromeses per mitigar de forma eficient les conseqüències del canvi climàtic que ja tenim entre nosaltres: la Làia Ortiz, diputada d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya i coordinadora nacional de JEV; i el Ricard Riol, president de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP). A l’inici de l’acte es va presentar el blog “Terrassa Sostenible-ICV”, un nou marc de relació i participació a l’entorn del desenvolupament sostenible i Terrassa ( http://www.terrassasostenible-icv.blogspot.com/ ).

La Làia Ortiz va plantejar la necessitat d’omplir el buit entre els plantejaments superestructurals de la lluita contra el canvi climàtic (cimeres internacionals), i la responsabilitat individual de la ciutadania en el canvi dels seus hàbits. Per omplir aquest buit va plantejar la necessitat d’incrementar les polítiques locals, regionals i estatals, per bastir un veritable programa de canvi en la nostra manera de viure, de produir, de moure’ns i de consumir. Va exposar, també, com el govern de la Generalitat de Catalunya ha iniciat, de forma participada, la redacció de l’estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic: amb la creació de l’Oficina del Canvi Climàtic, i l’organització d’una Convenció Nacional (que celebrarà una segona sessió al febrer) per redactar el programa de mesures amb l’objectiu de reduir l’emissió de CO2 en 5,3 tones anuals. També va fer esment de les dificultats de que aquesta política, que ha de ser transversal per coherència, sigui assumida amb la mateixa intensitat pel conjunt del govern català, més enllà de l’impuls i lideratge del Departament de Medi Ambient i Habitatge (ICV), cosa que avui encara no és així.

Per la seva banda el Ricard Riol va fer una complerta exposició de les conseqüències de l’actual model de mobilitat, basat en el transport privat, sobre la salut i la seguretat de les persones, i sobre la qualitat urbana de les ciutats i el medi ambient. La mobilitat motoritzada és un dels sectors que més emissions aporten a l’atmosfera (un 40% del total) i per això qualsevol estratègia per mitigar el canvi climàtic ha de canviar el model de mobilitat. Desprès va fer una comparativa de Catalunya i Espanya respecte a Europa pel que fa les infrastructures de mobilitat, on va quedar molt clar que: Catalunya compta amb una extensa xarxa d’autopistes, i una molt deficient xarxa ferroviària i de vies secundàries. Com una de les propostes concretes va insistir en la conveniència de que Terrassa es dotés d’un tramvia intercomunicat amb la xarxa ferroviària per donar un salt endavant en mobilitat sostenible. I com era d’esperar va fer una petita presentació del Pla Tren 2014 com la darrera proposta estrella realitzada per la PTP (que ha estat totalment assumida per ICV) per millorar i fer créixer la nostra insuficient xarxa ferroviària en només 6 anys i amb una inversió prevista que supera el 7 mil milions d’€. En aquest pla es proposa la construcció d’un tram-tren per Terrassa i la comarca del Vallès Occidental, que ampliï i millori l’actual xarxa ferroviària.

LA RAMBLA

Sembla que els primers dies de Terrassa amb la Rambla tallada han transcorregut amb normalitat. Des d’algunes instàncies s’està expressant una certa sorpresa per lo be que està funcionant el dispositiu municipal. Potser alguns esperaven que no fos així. Des del Grup Municipal d’ICV-EUiA sempre hem cregut que la ciutadania respon quan es posen els mitjans i s’articulen bones campanyes d’informació. Hem de felicitar el nivell de civisme que s’ha manifestat durant aquests dies, i , també, reconèixer les molèsties que patiran els veïns dels carrers Gal.lileo i Arquímedes pel major volum de circulació.

Però més enllà d’aquesta situació concreta cal fer algunes reflexions que ens ajudin a dissenyar una Rambla millor i una mobilitat més sostenible. En els darrers anys s’han mantingut diverses discussions, algunes més apassionades que d’altres, sobre les possibilitats de reduir el trànsit de La Rambla. No pocs polítics, de diversos partits polítics, han defensat que era impossible “tocar” La Rambla fins que no estigués construït el IV Cinturó que actuaria com a ronda i ruta alternativa. Doncs no, encara no s’ha construït el IV Cinturó, s’ha tallat la Rambla al 100% i no hem assistit a cap desastre. Fins i tot el transport públic és avui més eficient. És el mateix que passava amb l’avinguda de Barcelona: no es podia reduir el volum de circulació perquè era una artèria imprescindible, s'ha fet i tampoc ha passat res. Això vol dir que alguns responsables municipals han estat massa conservadors en relació a la mobilitat, i que la confiança en la ciutadania encara té molt marge per recórrer.

Si avui podem observar la fluïdesa amb la que circulen els autobusos pel carril-bus dels carrers Gal·lileo i Arquímedes, també ens podríem imaginar com circularien si tothom respectés el carril bus i les parades a tota la ciutat, i no s’aparqués en doble fila. Si prioritzem de debò el transport públic tothom hi sortirà guanyant. No podem permetre que la tirania del cotxe particular ho envaeixi tot i planifiqui el desenvolupament de la ciutat.

Aquesta experiència, que sens dubte serà enriquida quan es plantegi la remodelació de La Rambla, ha d’obrir noves oportunitats per recuperar espai ciutadà, promoure més decididament el transport públic (al centre i als barris), i disminuir les nostres emissions de gasos hivernacle. La revisió del Pla Director de Mobilitat de Terrassa, que es realitzarà aquest any 2008, ha de ser una bona oportunitat per a planificar amb perspectiva de futur la mobilitat a la ciutat. Siguem més valents, més imaginatius i donem més confiança a la ciutadania.

Paco Morales, assessor del GM d'ICV-EUiA