IMMIGRACIÓ I TÒPICS

Dades sobre les sol·licituds per accedir als habitatges de protecció oficial de la darrera promoció pública a Terrassa: de les 423 sol·licituds admeses 389 (91,96%) ho eren de ciutadans/es de nacionalitat espanyola, i 34 (8,04%) de ciutadans/es estrangers; desprès del sorteig davant notari i públic: el 93% dels habitatges es van adjudicar a ciutadans/es de nacionalitat espanyola (81% nascuts a Terrassa), i el 7% a ciutadans/es estrangers.

Qui no ha escoltat alguna vegada que la majoria d’habitatges públics són pels immigrants?. O que s’emporten la majoria d’ajuts socials?. O que no paguen impostos?. O que col·lapsen la sanitat pública?. Fa alguns dies vaig tenir accés a les dades que donen inici a aquest article. Suposo que algú pot sentir-se sorprès però formen part de la normalitat en totes les adjudicacions d’habitatges de protecció oficial, i hem de recordar que l'Ajuntament de Terrassa és un dels que més habitatges púbics ha construït i adjudicat en els darrers anys.

He cregut convenient contribuir a fer públiques les dades perquè, un cop més, les dades desmenteixen el tòpics que sovint s’utilitzen sobre el fenomen de la immigració sense cap rigor. Desmenteixen les llegendes urbanes que corren de boca en boca sense el més mínim interès per esbrinar la seva veracitat. La propagació d’aquestes llegendes urbanes ens ha de preocupar perquè afecten la nostra convivència social, alimentant pors i impulsant i consolidant visions simplistes de la realitat. A més, l’extensió d’aquestes llegendes urbanes contribueixen a desviar l’atenció de sectors socials sobre els veritables problemes relacionats amb la qualitat i l’accés als serveis públics.

Una altra de les llegendes urbanes, entre moltes altres, és que els immigrants col·lapsen la sanitat pública i els serveis d’urgències. El senyor Arias Cañete (dirigent del PP i exministre) va realitzar unes memorables declaracions en que feia referència al tema posant com exemple l’allau d’equatorianes que visiten el nostre país per fer-se mamografies, que aconsegueixen en 15 dies. Quan aquestes llegendes urbanes són utilitzades i alimentades des de l’àmbit polític es transformen en una potent eina electoral per recaptar el vot de la por al futur, i al que és diferent.

A les poques hores de les declaracions es van publicar en diversos mitjans de comunicació dades oficials sobre la utilització del sistema sanitari per part dels autòctons i dels immigrants. Les dades del Ministeri de Sanitat i de la Seguretat Social conclouen que els immigrants representen un 5% dels pacients del nostre sistema sanitari mentre que suposen més del 10% de la població. O sigui que utilitzen menys que els autòctons els serveis sanitaris. Les dades tornen a desmuntar les llegendes urbanes i a posar en evidència a aquells que volem manipular a la ciutadania per aconseguir vots sense cap mena d’escrúpols.

No resoldrem els problemes de convivència, que hi son, ni millorarem els serveis públics, per a tothom, assenyalant i culpabilitzant a determinats grups socials de tots els nostres mals. No es tracta de minimitzar els problemes, sinó de posar cada cosa en el seu lloc, cercar els seus orígens i donar-los solucions. En cap moment podem deixar de ser conscients de que quan parlem d’immigrants estem parlant de persones. És evident que els nostres serveis públics (educació, sanitat, serveis socials, i accés a l’habitatge), tot i que han millorat en els darrers anys, encara han de créixer substancialment tant en quantitat com en qualitat per tal d’igualar-nos a la mitjana europea en despesa social. No podem admetre un superàvit del 2,5% sobre el PIB mentre existeix un gran dèficit en polítiques socials.

Paco Morales,

Assessor del Grup Municipal d'ICV-EUiA

LES POLÍTIQUES DE GÈNERE DE TERRASSA PUNT DE REFERÈNCIA A ESPANYA.

Les polítiques de gènere que estem desenvolupant a Terrassa són punt de referència a Catalunya i a Espanya. Prova d’això és que la nostra companya Fabiola Gil, Regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa, va ser convidada a presentar una ponència, el passat 23 de gener, en l’acte oficial de presentació de la Carta Europea per a la Igualtat entre dones i homes que es celebrà a Madrid organitzat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). La presentació que es dirigia a tots els municipis de l’Estat és fruit de l’edició i posada en marxa de la “Carta” pel Consell de Municipis i Regions d’Europa. Podeu accedir al contingut de La Carta a partir d’aquest enllaç: http://www.ccre.org/docs/charte_egalite_es.doc . Terrassa es va adherir i va ratificar el contingut de la Carta al 2006, per acord del Ple de l’Ajuntament. D’altra banda, la nostra ciutat ja va ser escollida com a ciutat exemple en l’aplicació dels diferents articles que la Carta durant la darrera trobada del Consell de Municipis i Regions Europeu (CMRE) celebrada a Kuopio (Finlàndia). En concret es va presentar en una sessió de treball dos exemples de bones practiques de la Regidoria: sobre la formació que recull l’article 13 (l’Escola en perspectiva de gènere), i sobre l’acció popular en els processos de maltractament que dóna compliment a l’article 22 de la Carta.

La Carta reconeix que els ens locals són les esferes de govern més properes a la ciutadania i per tant, representen els nivells d’intervenció més adients per combatre la persistència i reproducció de les desigualtats entre dones i homes amb l’objectiu d’aconseguir una societat veritablement igualitària. Per aquest motiu, la Carta convida els governs locals a utilitzar les seves facultats a favor d’una plena igualtat entre totes les persones. Adherir-se a la Carta suposa redactar un Pla d’Acció per a la Igualtat dins d’un període de dos anys, que fixarà les prioritats, les accions i els recursos necessaris per a la seva realització. Quan es disposi d’aquest Pla d’Acció, aquests s’haurà de revisar tot assegurant que s'inclouen tots els temes que la Carta desenvolupa en els seus 30 articles com és en el cas de la nostra localitat. Igualment, compromet a que es contempli l’avaluació de l’aplicació del Pla i l’explicació pública dels quins són els progressos de la seva aplicació.

Precisament la ponència presentada per la Fabiola Gil girava a l’entorn de com Terrassa està aplicant el contingut de “La Carta”. Aquesta implementació ja formava part del pla de mandat de la Regidoria i s’han desenvolupat línies de treball, que responen a diversos articles, que tenen a veure amb que el disseny de la ciutat respongui, també, a les necessitats de les dones, i sobre els subministrament de bens i serveis. La ponència de la Fabiola Gil va ser valorada de forma molt positiva pels assistents a l’acte, i ajuntaments d’arreu de l’estat en van interessar pel procés que s’està seguint a Terrassa demanant més informació i la formalització de contactes.

La Fabiola Gil considera que la Carta reconeix i reforça les polítiques que els ens locals hem portat a terme al llarg d’aquests anys i que per tant , és un document que avala moltes de les nostres iniciatives, projectes i programes. I aquest aval és molt significatiu si tenim en compte que els ens locals continuem sense tenir un marc competencial específic quant a polítiques de gènere. En aquest sentit, l’adhesió a la Carta esdevé un compromís que reforça el nostre treball diari, així com un instrument molt útil quant a l’elaboració de polítiques públiques a favor de la igualtat de dones i homes a les nostres ciutats.

VALORACIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUiA SOBRE EL DISPOSITIU MUNICIPAL ARRAN DE LES OBRES DE PERLLONGAMENT DELS FGC.

El Grup Municipal d’ICV-EUiA fa una valoració positiva del funcionament des dispositiu extraordinari organitzat per l’Ajuntament de Terrassa arran del tall de trànsit a la Rambla d’Egara per les obres de perllongament dels FGC. Des de que va entrar en funcionament, el passat 9 de gener, aquest dispositiu ha demostrat la seva eficàcia. Una bona campanya informativa sobre el dispositiu i i el comportament cívic de la ciutadania, que en molts casos ha cercat rutes alternatives per travessar la ciutat, han estat els elements pel bon funcionament, donada la importància de la via tallada. D’altra banda també volem destacar que la ubicació als carrers Galileu i Arquímedes d’un carril bus “exclusiu” ha estat un encert que ha beneficiat principalment als usuaris del transport públic ja que en aquests carrers el transport públic es mou de manera més ràpida i eficaç.

D’altres grups municipals segurament fan una lectura diferent del funcionament del dispositiu i per això presenten propostes per millorar-lo, des d’una pretesa defensa d’un model de mobilitat sostenible, encara que les propostes concretes s’allunyen d’ell. Per exemple, és erroni partir de la idea de que cal incrementar la eficàcia del carril-bus als carrers Arquímedes i Galileu: el carril-bus funciona molt bé i és molt eficaç ja que per ell hi passen prop de 500 autobusos (vehicles de molt alta ocupació) cada dia i en cada sentit. Suggerir que la implantació del carril VAO incrementaria l’eficàcia del carril-bus i la velocitat dels vehicles privats és un error dins d’un model de mobilitat sostenible: els vehicles no podrien guanyar en velocitat perquè tindrien que seguir el ritme dels autobusos; i, a més, podria afectar a la seguretat tant dels vehicles com dels peatons (canvis de carril per avançar més ràpid).

CARRIL VAO
Aquesta proposta no té precedents dins del nucli urbà en el nostre entorn. El carril destinat a vehicles d’alta ocupació (VAO) està pensat per les entrades i/o sortides de les ciutats per autopistes o autovies, amb l’objectiu de disminuir el nombre de vehicles que circulen amb 1 ocupant i premiar amb un accés més ràpid en hora punta als vehicles ocupats amb 2 o més passatgers. El Govern de la Generalitat té projectats diversos carrils VAO d’entrada a Barcelona (per exemple a la C-58 des de Ripollet- Cerdanyola fins a Barcelona, que es troba actualment en fase de redacció de projecte). Els carrils VAO requereixen inversió i sistemes de control i senyalització, difícils d’imaginar-se als carrers Arquímedes i Galileu. La proposta de que aquest carril VAO fos controlat per la Policia Municipal seria ineficaç i requeriria molts recursos humans que no es podrien destinar a d’altres tasques.


PERMETRE L’APARCAMENT EN CARRIL BUS PER LES NITS.
Sens dubta permetre l’aparcament per les nits en els carrers d’Arquímedes i Galileu (entre les 22 hores i les 5-6 hores de la matinada) seria una temeritat que afectaria greument el funcionament del carril-bus. Aquesta mesura obligaria a l’Ajuntament a posar en marxa un dispositiu especial (policia municipal i grua municipal) per assegurar que quan s’iniciés el servei del transport públic no hi hagués cap vehicle estacionat que dificultés el trànsit del transport públic. Els potencials clients de bars i restaurants de la zona tenen a la seva disposició diverses possibilitats per estacionar el vehicle per un temps limitat, com per exemple els aparcament subterranis de la Plaça del Progrés, del Raval de Montserrat i del Portal de Sant Roc.

SOBRE EL MICROBÚS.

De la línia 1 només està afectada la parada de la Plaça Didó (de manera temporal). La idea de la incorporació del microbús per determinats desplaçament pel centre de la ciutat i per altres barris és positiva, però sempre que estigui inscrita en una redifinició més àmplia de les línies d’autobús: per acostar-les a la demanda i fer-les més eficients, i per l’impacte que tindrà el Metro de Terrassa sobre les actuals línies.

CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC: MÉS POLÍTICA

Aquest títol podria representar una de les conclusions de la xerrada - col·loqui que va organitzar ICV i Joves d’Esquerra Verda a Terrassa el passat dijous 17 de gener, a la sala d’actes de CCOO, i que va ser presentat pel company Xavi Martínez. Els dos ponents van coincidir a ressaltar que calen més polítiques compromeses per mitigar de forma eficient les conseqüències del canvi climàtic que ja tenim entre nosaltres: la Làia Ortiz, diputada d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya i coordinadora nacional de JEV; i el Ricard Riol, president de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP). A l’inici de l’acte es va presentar el blog “Terrassa Sostenible-ICV”, un nou marc de relació i participació a l’entorn del desenvolupament sostenible i Terrassa ( http://www.terrassasostenible-icv.blogspot.com/ ).

La Làia Ortiz va plantejar la necessitat d’omplir el buit entre els plantejaments superestructurals de la lluita contra el canvi climàtic (cimeres internacionals), i la responsabilitat individual de la ciutadania en el canvi dels seus hàbits. Per omplir aquest buit va plantejar la necessitat d’incrementar les polítiques locals, regionals i estatals, per bastir un veritable programa de canvi en la nostra manera de viure, de produir, de moure’ns i de consumir. Va exposar, també, com el govern de la Generalitat de Catalunya ha iniciat, de forma participada, la redacció de l’estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic: amb la creació de l’Oficina del Canvi Climàtic, i l’organització d’una Convenció Nacional (que celebrarà una segona sessió al febrer) per redactar el programa de mesures amb l’objectiu de reduir l’emissió de CO2 en 5,3 tones anuals. També va fer esment de les dificultats de que aquesta política, que ha de ser transversal per coherència, sigui assumida amb la mateixa intensitat pel conjunt del govern català, més enllà de l’impuls i lideratge del Departament de Medi Ambient i Habitatge (ICV), cosa que avui encara no és així.

Per la seva banda el Ricard Riol va fer una complerta exposició de les conseqüències de l’actual model de mobilitat, basat en el transport privat, sobre la salut i la seguretat de les persones, i sobre la qualitat urbana de les ciutats i el medi ambient. La mobilitat motoritzada és un dels sectors que més emissions aporten a l’atmosfera (un 40% del total) i per això qualsevol estratègia per mitigar el canvi climàtic ha de canviar el model de mobilitat. Desprès va fer una comparativa de Catalunya i Espanya respecte a Europa pel que fa les infrastructures de mobilitat, on va quedar molt clar que: Catalunya compta amb una extensa xarxa d’autopistes, i una molt deficient xarxa ferroviària i de vies secundàries. Com una de les propostes concretes va insistir en la conveniència de que Terrassa es dotés d’un tramvia intercomunicat amb la xarxa ferroviària per donar un salt endavant en mobilitat sostenible. I com era d’esperar va fer una petita presentació del Pla Tren 2014 com la darrera proposta estrella realitzada per la PTP (que ha estat totalment assumida per ICV) per millorar i fer créixer la nostra insuficient xarxa ferroviària en només 6 anys i amb una inversió prevista que supera el 7 mil milions d’€. En aquest pla es proposa la construcció d’un tram-tren per Terrassa i la comarca del Vallès Occidental, que ampliï i millori l’actual xarxa ferroviària.

LA RAMBLA

Sembla que els primers dies de Terrassa amb la Rambla tallada han transcorregut amb normalitat. Des d’algunes instàncies s’està expressant una certa sorpresa per lo be que està funcionant el dispositiu municipal. Potser alguns esperaven que no fos així. Des del Grup Municipal d’ICV-EUiA sempre hem cregut que la ciutadania respon quan es posen els mitjans i s’articulen bones campanyes d’informació. Hem de felicitar el nivell de civisme que s’ha manifestat durant aquests dies, i , també, reconèixer les molèsties que patiran els veïns dels carrers Gal.lileo i Arquímedes pel major volum de circulació.

Però més enllà d’aquesta situació concreta cal fer algunes reflexions que ens ajudin a dissenyar una Rambla millor i una mobilitat més sostenible. En els darrers anys s’han mantingut diverses discussions, algunes més apassionades que d’altres, sobre les possibilitats de reduir el trànsit de La Rambla. No pocs polítics, de diversos partits polítics, han defensat que era impossible “tocar” La Rambla fins que no estigués construït el IV Cinturó que actuaria com a ronda i ruta alternativa. Doncs no, encara no s’ha construït el IV Cinturó, s’ha tallat la Rambla al 100% i no hem assistit a cap desastre. Fins i tot el transport públic és avui més eficient. És el mateix que passava amb l’avinguda de Barcelona: no es podia reduir el volum de circulació perquè era una artèria imprescindible, s'ha fet i tampoc ha passat res. Això vol dir que alguns responsables municipals han estat massa conservadors en relació a la mobilitat, i que la confiança en la ciutadania encara té molt marge per recórrer.

Si avui podem observar la fluïdesa amb la que circulen els autobusos pel carril-bus dels carrers Gal·lileo i Arquímedes, també ens podríem imaginar com circularien si tothom respectés el carril bus i les parades a tota la ciutat, i no s’aparqués en doble fila. Si prioritzem de debò el transport públic tothom hi sortirà guanyant. No podem permetre que la tirania del cotxe particular ho envaeixi tot i planifiqui el desenvolupament de la ciutat.

Aquesta experiència, que sens dubte serà enriquida quan es plantegi la remodelació de La Rambla, ha d’obrir noves oportunitats per recuperar espai ciutadà, promoure més decididament el transport públic (al centre i als barris), i disminuir les nostres emissions de gasos hivernacle. La revisió del Pla Director de Mobilitat de Terrassa, que es realitzarà aquest any 2008, ha de ser una bona oportunitat per a planificar amb perspectiva de futur la mobilitat a la ciutat. Siguem més valents, més imaginatius i donem més confiança a la ciutadania.

Paco Morales, assessor del GM d'ICV-EUiA