
Ni temps de lírica, ni temps de frivolitat, la "veritat incòmoda sobre canvi climàtic" és un fet evident i colpidor: l’activitat humana, abocant gasos d’efecte hivernacle, ha produït canvis que afecten seriosament els ecosistemes naturals i posen en perill el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.
Poca broma. Els científics (Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de NU –IPCC) exigeixen mesures a nivell mundial, i el Programa europeu sobre canvi climàtic (PECC) incorpora polítiques i compromisos avaluables. Aquest és el camí.
Cal dir-ho ben clar. Aquesta veritat incòmoda ens aboca a canviar radicalment de perspectiva: no podem créixer i produir seguint la lògica i models actuals, profundament depredadors i malgastadors de recursos, i per altre banda, hem d’abandonar també qualsevol actitud passiva, indiferent o inhibidora (ja s’ho faran els governs mundials!).
L’informe Stern, on s’analitzen els aspectes econòmics del canvi climàtic, afirma que "els beneficis de l’adopció ràpida de mesures de mitigació per reduir les emissions, a més a més de representar un repte d’enorme magnitud a escala global, obre una amplia gamma d’oportunitats" que cal explorar amb talent, innovació i compromís.
La Comissió Europea a la seva comunicació sobre "les regions i el canvi econòmic", ha marcat 30 temes prioritaris, entre ells els "d’afavorir una economia baixa en emissions de carboni" el que vol dir: estalvi, eficiència energètica i foment de les renovables. Una voluntat que es pot traduir en un bon grapat de programes, projectes i iniciatives per promoure idees innovadores, serveis innovadors, tecnologies aplicades innovadores.
La Convenció catalana del canvi climàtic, ha plantejat recentment un Pla d’acció per a la mitigació del canvi climàtic 2008-2012. Totes les administracions, les empreses, els actors socials i ciutadans estem convocats a participar, i actuar amb urgència per emprendre mesures que permetin reduir les emissions. I el que és més rellevant: a aprofitar a fons tos els recursos i oportunitats. A convertir aquest repte en una gran oportunitat.
Terrassa, una ciutat singular per la seva trajectòria industrial que ha sabut adaptar-se als nous temps i fer una aposta decidida per la societat del coneixement, ha d’aspirar, ara, a fer de l’economia del canvi climàtic, un factor de canvi, d’innovació, un veritable catalitzador de noves oportunitats. Tenim centres tecnològics, institucions, entitats i empreses de llarg recorregut a la nostra història local, tenim un potent campus universitari vinculat als nous reptes de transformació de la ciutat. Terrassa, amb un patrimoni singular sorgit de la revolució industrial, pot convertir-se, ha de convertir-se en ciutat líder d’aquest canvi per una nova economia, la de la modernització ecològica.
El creixement econòmic dels darrers cicles sustentat en la urbanització intensiva del territori, ha tocat sostre. També determinats models urbans. És raonable que els cotxes ocupin el 60 % de l’espai urbà?. Aquest canvi de cicle, com afirmen molts experts, ha d’alliberar molts recursos, moltes capacitats, que podem transferir, invertir en els nous reptes i noves oportunitats associades al canvi econòmic per mitigar el canvi climàtic. Aquest és el tren de gran velocitat que no podem perdre. A Catalunya, encara que tímidament hem començat a avançar en aquesta direcció, l’any 2006 el nostre PIB va créixer un 3,9%, però el consum energètic es va reduir en un 0,1%, el que significa que aprofitem millor els recursos.
L’ecotecnologia , totes aquelles tecnologies que ajudin a millorar ambientalment els nostres sistemes productius, i especialment les que han de permetre reduir la intensitat energètica associada als nostres productes (Circutor i la seva Guia per optimitzar els recursos energètics és un excel·lent exemple); i la innovació, entesa com a la capacitat de produir noves idees, noves formes d’organització, nous dissenys i nous productes (a casa nostra hem vist diferents exemples i possibilitats en el camp tèxtil), han de propiciar un nou referent: l’ecoinnovació, que vol dir "qualsevol innovació real o potencial que crea valor afegit i ajuda a reduir l’ús dels recursos naturals i en conseqüència la degradació ambiental. Es tracta del procés de modernització ecològica de la nostra economia.
L’Ajuntament de Terrassa, amb l’elaboració i aplicació del Pla d’Innovació de la ciutat, vol convocar a tots els agents econòmics i socials, i al conjunt de la ciutadania, a compartir aquest esforç mancomunat per fer de la ecoinnovació un factor de canvi generador de noves oportunitats, noves ocupacions i perfils professionals, nous itineraris formatius, nous serveis per la societat, i el que és fonamental, un factor generador de major benestar i cohesió social.
Manel Pérez,
Tinent d’alcalde, President de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament estratègic i econòmic, i Portaveu del Grup Municipal ICV-EUiA.